Con referentes que van desde la pintura flamenca (Hieronymus Bosch, Brueghel y Van Eyck son algunos de los autores que cita) hasta la entomología (su abuelo fue un famoso estudioso del mundo de los insectos), su iconografía personal se construye contra toda lógica y es fiel únicamente, como él mismo confiesa, a una búsqueda de la belleza y de la verdad que esta contiene. Posiblemente por esto, Jan Fabre es tan admirado como polémico: algunos de sus autorretratos de tamaño natural realizados con materia orgánica han conseguido dividir a una audiencia que, sin embargo, en ningún caso se ha mostrado indiferente.

Con todo, la utilización de restos animales o del cuerpo humano así como de espacios a veces claustrofóbicos responde a motivaciones conceptuales trascendentes que poco tienen que ver con la simple provocación: el ciclo vida-muerte y todo el proceso de transformación que lleva implícito, la relación entre el orden y el caos, entre la realidad y el sueño y las ficciones mentales conforman un abanico de preocupaciones que dotan su obra de una profundidad conceptual en evidente contraste con el clima de banalidad que actualmente caracteriza a buena parte de la práctica artística contemporánea

En las Salas de Exposiciones de la Rambla de Girona se podrá ver por primera vez en España un grupo de esculturas en bronce, entre ellas un autorretrato de tamaño natural y una instalación de 10 m2. La temática insectívora, la transformación (metamorfosis) del propio cuerpo o la piel entendida como sinónimo de armadura son algunas de las constantes que singularizan este grupo. Cabe destacar el hecho de que, en la muestra de Girona, Fabre presentará una pieza realizada especialmente para la ocasión. Los títulos originales de las obras que se expondrán son: De man die op het water schrijft («El hombre que escribe sobre el agua»), Battlefield (grupo escultórico integrado por 15 piezas) y Sanguis Sum.

Jan Fabre

Jan Fabre (Amberes, 1958) forma parte del panteón de los artistas de su generación. Con el paso del tiempo, sus trabajos escultóricos se han visto representados en los grandes escaparates del arte contemporáneo, desde la Dokumenta de Kassel hasta las bienales de Venecia, Saô Paulo y Estambul. Al final de la década de los setenta, el joven Fabre empieza la conocida crónica de sus acciones y performances: en el jardín de sus padres inventa un islote que aísla y señaliza con balizas y en cuyo centro instala una tienda de campaña. En el interior de ésta tienda-laboratorio (la llamará Neuslaboratorium), Fabre interrogará a la noche, explorará el mundo de los insectos y realizará sus primeros textos, dibujos y esculturas. Ésta tienda ya contiene en su forma embrionaria todos los elementos que más tarde poblarán su universo artístico (una iconografía personal que se ampliará como si estuviera permanentemente bajo los efectos de un tornado que no pudiera detenerse y que, a su paso, lo absorbiera todo).

Algunas frases de Jan Fabre…

«El escarabajo es para mí la memoria de la vida».

«En los últimos 20 años, la ciencia y el arte se han fusionado para crear obras de vanguardia; intento aunar elementos de diferentes disciplinas buscando una conciliación. El concepto no es nuevo: ya existía en el siglo XVII».

«El cuerpo humano es un campo de libertad creadora, un auténtico laboratorio donde se producen procesos químicos sorprendentes; ¡la misma carne es un vestido sorprendente! Los animales son los doctores y filósofos más sorprendentes...».

«Todo depende de la fuerza de las ideas que hay detrás de las imágenes o las palabras... Pero una imagen no vale nada por sí misma. En mi caso, todo gira alrededor del cuerpo, de la anatomía y del espíritu. Por eso, siempre busco la belleza».

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

EXPOSICIÓ JAN FABRE – L’HOME QUE ESCRIU SOBRE L’AIGUA
Del 28 d’octubre de 2006 al 7 de gener de 2007

Inauguració: dissabte 28 d’octubre a les 20h
Sala d’Exposicions de la Rambla
Rambla de la Llibertat, 1 -17004 Girona
Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21h. Dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14h i de 18 a 21h
Organitzen: Ajuntament de Girona i Fundació Caixa Catalunya
Col·laboren: Diputació de Girona i Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura

Tot i que les Sales Municipals d'Exposició de Girona ja han acollit en altres ocasions mostres d'artistes catalans i espanyols de projecció internacional (Evru, Muntadas, Canogar, Eulàlia Valldosera, etc) Jan Fabre (Ambers, 1958) és el primer autor estranger que ocuparà l'espai de la Rambla. A més, de manera excepcional, la seva presència es donarà per duplicat i en àmbits diferents ja que també participarà al Festival Temporada Alta amb la performance L'Àngel de la mort.

Aquest fet és possible, en primer lloc, gràcies al caràcter interdisciplinar de l'aventura creativa de Fabre: artista de la metamorfosi, des dels seus inicis ha basculat amb absoluta naturalitat entre llenguatges artístics com l'escenografia (fins ara la seva faceta més coneguda al nostre país), el dibuix, l'escultura, el cinema, la coreografia o el teatre. La seva obra es caracteritza, en aquest sentit, per la recerca constant de formats que puguin traduir el seu particular univers simbòlic.

Amb referents que van des de la pintura flamenca (Hieronymus Bosch, Brueghel i Van Eyck són alguns dels autors que cita) fins a l'entomologia (el seu avi va ser un famós estudiós del món dels insectes), la seva iconografia personal es construeix contra tota lògica essent fidel només, com ell mateix confessa, a una recerca de la bellesa i de la veritat que aquesta conté. Possiblement per aquest fet Jan Fabre és tan admirat com polèmic: alguns dels seus autorretrats de mida natural realitzats amb matèria orgànica, han aconseguit dividir a una audiència que, en cap cas, s'ha mostrat indiferent.

Amb tot, la utilització de restes animals o del cos humà així com d'espais a vegades claustrofòbics respon a motivacions conceptuals transcendents que ben poca cosa tenen a veure amb la simple provocació: el cicle vida-mort i tot el procés de transformació que porta implícit, la relació entre l'ordre i el caos, entre la realitat i el somni o les ficcions mentals conformen un ventall de preocupacions que doten la seva obra d'una profunditat conceptual que contrasta amb el clima de banalitat que actualment caracteritza a bona part de la pràctica artística contemporània.

A les Sales de la Rambla es podran veure per primera vegada a l’Estat Espanyol un grup d’escultures en bronze, entre elles un autorretrat de mida natural i una instal·lació de 10 m2. La temàtica insectívora, la transformació (metamorfosi) del propi cos o la pell entesa com a sinònim d’armadura són alguna de les constants que singularitzen aquest grup. Els títols originals de les obres que s’exposaran són De man die op het water schrijft (L’home que escriu sobre l’aigua), Battlefield (grup escultòric integrat per 15 peces) i Sanguis Sum.

Jan Fabre
Jan Fabre (Anvers 1958) forma part del panteó dels artistes de la seva generació. Amb el pas del temps, els seus treballs escultòrics s’han vist representats als grans aparadors de l’art contemporani, des de la Dokumenta de Kassel fins a les biennals de Venècia, Saô Paulo i Istanbul. Al final de la dècada dels setanta, el jove Fabre comença la coneguda crònica de les seves accions i performances: al jardí dels seus pares inventa una mena d’illa que senyalitza envoltant-la de balles i al centre de la qual instal·la una tenda de campanya. A l’interior d’aquesta tenda-laboratori (ell l’anomenarà Neuslaboratorium), el jove artista interrogarà a la nit, explorarà el món dels insectes i realitzarà els seus primers texts, dibuixos i escultures. Aquesta tenda ja conté en la seva forma embrionària tots el elements que més tard poblaran el seu univers artístic (una iconografia personal que s’ampliarà com si es trobés permanentment sota els efectes d’un tornado que no es pogués aturar i que, al seu pas, ho absorbís tot).

Algunes frases de Jan Fabre…
"L'escarabat és per a mi la memòria de la vida".

"La ciència i l'art s'han fusionat en els darrers 20 anys per crear obres d'avantguarda; intento ajuntar coses de diferents disciplines buscant una conciliació. El concepte no és nou, ja existia al segle XVII".

"El cos humà és un camp de llibertat creadora, un autèntic laboratori on es produeixen processos químics sorprenents; la mateixa carn és un vestit sorprenent! Els animals són els doctors i filòsofs més sorprenents…"

“Tot depèn de la força de les idees que hi ha rere les imatges o les paraules... Però una imatge per ella mateixa no val res. En el meu cas, tot gira al voltant del cos, de l’anatomia i l’esperit. Per això sempre busco la bellesa”.

“Jo tenia 16 o 17 anys quan un dia a casa meva, aprofitant que la meva mare no hi era, vaig començar a fer pintures d’animals, de parts del cos, a les que vaig anar afegint diferents elements, com ales d’insectes, vestimentes... com si es tractés d’un treball del doctor Frankenstein”.

“No m’agrada el terme multidisciplinar, jo em considero un artista conciliador perquè tot l’art està interrelacionat i jo només m’encarrego de seguir, conciliar i investigar aquest camins que uneixen la dansa amb la pintura, la música amb l’escultura, etc.”