Sala d’Exposicions de la Rambla
Rambla de la Llibertat, 1 -17004 Girona
Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21h. Dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14h i de 17 a 21h.
www.ajuntament.gi/ccm
Capella de Sant Nicolau
Plaça Santa Llúcia, 1 – 17004 Girona
Horari: de dimarts a divendres de 17 a 20h; Dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14h i de 17 a 20h.
Producció: Centro Atlántico de Arte Moderno – CAAM
Amb la col·laboració de: Sales Municipals d’Exposició de Girona i Centre d’Art Contemporani de Girona
Amb el patrocini de: Fundació Caixa Catalunya
Amb el suport de: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i Diputació de Girona
Catàleg de l’exposició a la venda en dues versions: castellà-anglès i català. Textos de presentació de Neus Miró i Chris Darke. Es pot demanar contra reemborsament a ccm@ajgirona.org
Es una exposición integrada por tres instalaciones audiovisuales que exploran uno de los elementos que comparten el cine y la arquitectura: el recorrido. En este sentido tanto cine como arquitectura se desarrollan en el movimiento y ambas son disciplinas que discurren, que fluyen, y en ese movimiento generan en el espectador emociones y estados psicológicos.
En las tres instalaciones realizadas por Jonas Dahlberg, Jana Leo y Jane & Louise Wilson respectivamente el espectador se halla ante representaciones audiovisuales de espacios que experimenta a través de un viaje, de un recorrido. Asimismo, cada una de las instalaciones ocupa el espacio expositivo de una forma singular que conllevará una experiencia física y psicológica diferenciada por parte del espectador. Las obras corresponden a artistas que integran en su trabajo una noción de espacio flexible, fluido, permeable y capaz de adherir experiencias.
El título mismo “A través de paredes” alude precisamente a un movimiento en el espacio totalmente imposible en la realidad pero factible y de hecho muy recurrente en el cine como es el hecho de atravesar paredes y estancias mediante un plano secuencia o travelling, conectando de ese modo espacios físicamente separados.
Sala de la Rambla
Promenade (2006) de Jonas Dahlberg ha sido filmada sobre una maqueta fabricada con tal fin. La arquitectura que muestra tiene para el espectador numerosa connotaciones asociadas a estructuras de poder en ámbitos de la cultura, la economía o la política. Las dos proyecciones se yuxtaponen sobre una misma pared aumentando y enfatizando una lectura confusa de la arquitectura que se representa. La cámara moviéndose de forma continua resigue los cuatro laterales del espacio y produce en el espectador una sensación alienante y de confusión. El hecho que se duplique la proyección, y por tanto, la representación de la arquitectura añade elementos de comprensión pero también de confusión. La instalación incorpora un doble siniestro.
Intruder (2003) de Jana Leo es una instalación compuesta por nueve monitores situados, que en esta ocasión se han ubicado de forma alineada en una de las paredes del espacio expositivo. La disposición en el espacio simula y recuerda un sistema cerrado de vídeo vigilancia. A través de las imágenes el espectador se sitúa en la posición del voyeur, ya que en las pequeñas pantallas puede seguir las actividades cotidianas que ejecuta el inquilino de un piso. Aparece sin embargo, de forma puntual, otro personaje con el rostro cubierto con un pasamontañas que activa una posible situación de peligro. El visitante no está tan sólo familiarizado con el lenguaje empleado en la instalación sino que además se halla en una situación de poder y desde esta tesitura es testigo de la violación de un espacio privado.
Capilla de Sant Nicolau
En la Capilla de Sant Nicolau se puede ver la tercera pieza que integra la exposición travessant parets (a través de paredes). Esta tercera instalación lleva por título Erewhon (2004) y es de las artistas británicas Jane & Louise Wilson. En esta ocasión el trabajo está compuesto por cinco pantallas, alguna de ellas a modo de techo por lo que el espectador se halla en ocasiones rodeado por imágenes. La pieza se filmó en dos espacios concretos de Nueva Zelanda: en la antigua ciudad minera de Denniston y en el sanatorio Queen Mary’s Hospital de Hanmer construido en 1916 y recientemente desalojado. A Erewhon, los espacios que se muestran plasman aspectos de la época del colonialismo y de las necesidades de una población después de la Primera Guerra Mundial.
En las pantallas se pueden ver los interiores abandonados del sanatorio, las habitaciones, una estructura panóptica, etc. también los restos de los edificios que se podían hallar en la ciudad minera de Denniston. Las imágenes que se suceden en las diferentes pantallas se multiplican, se prolongan y se fragmentan hasta producir una visión inestable y totalmente dislocada de los espacios.
La obra de las Wilson se sitúan entre el documental y la construcción de una narrativa basada en la yuxtaposición de escenas en que se van repitiendo las suspensiones temporales. Una serie de actores activan el espacio abandonado, concretamente el del sanatorio. Se trata de un número de chicas vestidas con indumentarias de épocas pasadas que ejecutan ejercicios de gimnasia en una sala concebida para tal fin y equipada con barras, espalderas, etc. En estas escenas, construidas a modo de tableaux vivant, se recrean ejercicios físicos y posturas tomadas de las imágenes guardadas en los archivos fotográficos que documentaban las rutinas de gimnástica realizadas por las mujeres entre los años 1910 y 1920, momento en que una buena condición física se asociaba a una mayor capacidad de reproducción.
VERSIÓN EN CATALAN
1. TITULO:
Exposició travessant parets – Jonas Dahlberg, Jana Leo i Jane & Louise Wilson
Un projecte de Neus Miró
2. CABECERAS DE CREDITOS:
Sala d’Exposicions de la Rambla
Rambla de la Llibertat, 1 -17004 Girona
Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21h. Dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14h i de 17 a 21h.
www.ajuntament.gi/ccm
Capella de Sant Nicolau
Plaça Santa Llúcia, 1 – 17004 Girona
Horari: de dimarts a divendres de 17 a 20h; Dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14h i de 17 a 20h.
Producció: Centro Atlántico de Arte Moderno – CAAM
Amb la col·laboració de: Sales Municipals d’Exposició de Girona i Centre d’Art Contemporani de Girona
Amb el patrocini de: Fundació Caixa Catalunya
Amb el suport de: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i Diputació de Girona
Catàleg de l’exposició a la venda en dues versions: castellà-anglès i català. Textos de presentació de Neus Miró i Chris Darke. Es pot demanar contra reemborsament a ccm@ajgirona.org
3. RESUMEN DE LA ACTIVIDAD:
Des del passat 14 de setembre i fins els 25 de novembre, la ciutat de Girona acull en dos espais expositius municipals (la Sala de la Rambla i la Capella de Sant Nicolau) el projecte de Neus Miró travessant parets, amb els artistes Jonas Dahlberg, Jana Leo i Jane & Louise Wilson. A més, el proper dissabte 6 d’octubre la comissària Neus Miró oferirà una visita comentada a l’exposició (Sala de la Rambla, 12h).
Les altres dues activitats programades amb motiu de travessant parets són una conferència i un taller per artistes a càrrec de Jana Leo. La conferència serà el divendres 19 d’octubre a les 20.30h i el taller es farà el dissabte 20 d’octubre de 10 a 14h i de 16 a 20h. Aquestes dues activitats porten per nom “Documents afectius” i ens presentarà els últims treballs de Jana Leo i ens mostrarà com, seguint el seu procés artístic, s’integren els treballs dels artistes en un discurs real alhora que manté una consistència poètica i formal. Les dues activitats són gratuïtes i se realitzaran al Centre Cultural la Mercè (Pujada de la Mercè, 12 – Girona). El taller per artistes requereix inscripció gratuïta obligatòria, enviant un currículum a ccm@ajgirona.org indicant com a referència: EMA-TALLER LEO
4. TEXTO AMPLIADO COMPLETO:
Aquesta exposició està integrada per tres instal·lacions audiovisuals que exploren un dels elements que comparteixen el cinema i l’arquitectura: el recorregut. En aquest sentit tant el cinema com l’arquitectura es desenvolupen en el moviment i ambdues són disciplines que discorren, que flueixen, i en aquest moviment generen en l’espectador emocions i estats psicològics.
En les tres instal·lacions realitzades per Jonas Dahlberg, Jana Leo i Jane & Louise Wilson respectivament l’espectador es troba davant de representacions audiovisuals d’espais que experimenta a través d’un viatge, d’un recorregut composat per una successió d’imatges ordenades i articulades. Tanmateix, cadascuna de les instal·lacions ocupa l’espai expositiu d’una forma singular que comportarà una experiència física i psicològica diferenciada per part del visitant. Les obres corresponen a artistes que integren en el seu treball una noció d’espai flexible, fluid, permeable i capaç d’adherir experiències. Les representacions espacials que construeixen a partir de mitjans audiovisuals s’articulen entorn a recorreguts, de viatges a través d’arquitectures, que sovint es plantegen com a impossibles en la realitat física. El mateix títol de la mostra travessant parets al·ludeix precisament a un moviment en l’espai totalment impracticable en la realitat però molt factible i de fet molt recurrent en el cinema com és el fet de travessar parets i estances mitjançant un pla seqüència o tràveling, connectant d’aquesta forma espais físicament separats.
SALES DE LA RAMBLA
Promenade (2006) de Jonas Dahlberg ha estat filmada sobre una maqueta fabricada per a tal finalitat. L’arquitectura que mostra té per a l’espectador nombroses connotacions associades a estructures de poder en àmbits de la cultura, l’economia o la política. Les dues projeccions es juxtaposen sobre una mateixa paret augmentant i emfatitzen una lectura confosa de l’arquitectura que s’hi representa. La càmera es mou de forma contínua pels quatre laterals que conformen l’espai representat. El fet que dupliqui la projecció i, per tant, la representació de l’arquitectura afegeix elements de comprensió, però també de confusió. La instal·lació incorpora un doble sinistre.
Intruder (2003) de Jana Leo és una instal·lació conformada per nou monitors que, en aquesta ocasió, s’han col·locat constituint una línia en una de les parets de l’espai expositiu. La disposició en l’espai simula i recorda un sistema tancat de videovigilància. A través de les imatges l’espectador es situa en la posició de voyeur ja que en les petites pantalles pot seguir les activitats quotidianes que executa l’inquilí d’un pis. No obstant, apareix de forma puntual, un altre personatge amb la cara tapada per un passamuntanyes que activa una possible situació de perill. L’espectador no només està familiaritzat amb el llenguatge emprat en la instal·lació sinó que a més es troba en un situació de poder i des d’aquesta tessitura és testimoni de la violació d’un espai privat.
CAPELLA DE SANT NICOLAU
A la Capella de St. Nicolau es pot veure la tercera peça que integra l’exposició travessant parets. Aquesta tercera instal·lació es titula Erewhon (2004) i és de les artistes britàniques Jane & Louise Wilson. En aquesta ocasió el treball es conforma per cinc pantalles, algunes d’elles situades a tall de sostre pel que l’espectador es troba en ocasions rodejat per imatges. La peça es va filmar en dos espais concrets a Nova Zelanda: en l’antiga ciutat minera de Denniston i en el sanatori Queen Mary’s Hospital de Hanmer construït el 1916 i recentment desallotjat. A Erewhon, els espais que es mostren plasmen aspectes històrics de l’època del colonialisme i de les necessitats just després de la Primera Guerra Mundial.
A les pantalles es poden veure els interiors abandonats del sanatori, les habitacions, els sostres escrostonats, una estructura panòptica, etc. també les restes dels edificis que es podien trobar a la ciutat minera de Denniston. Les imatges que se succeeixen a les diferents pantalles es multipliquen, es prolonguen i es fragmenten fins a produir una visió inestable i totalment dislocada dels espais.
L’obra de les Wilson se situa a mig camí entre el documental i la construcció d’una narrativa basada en la juxtaposició d’escenes en què es van repetint les suspensions temporals. Una sèrie d’actors activen l’espai abandonat, concretament el del sanatori. En concret, es tracta d’un seguit de noies vestides amb indumentàries d’èpoques passades que executen exercicis gimnàstics en una sala concebuda per aquest fi i equipada amb barres, espatlleres, etc. En aquestes escenes construïdes a la manera de tableaux vivants, es recreen exercicis físics i postures preses de les imatges custodiades en els arxius fotogràfics que documentaven les rutines de gimnàstica realitzades per les dones entre els anys 1910 i 1920, moment en què una bona condició física s’associava a una major capacitat de reproducció.
