La obra de Xevi Vilaró se enmarca a menudo dentro del nuevo panorama realista, lo que, en mi opinión, si bien hace justicia a su técnica, a la precisión del dibujo y al dominio de la luz, no explica aquello que realmente acaba caracterizando sus pinturas: la representación de una realidad propia que hace de su obra una propuesta singular. Y es que Xevi no se limita a encuadrar paisajes urbanos o escenas humanas, sino que transforma nuestra cotidianeidad de una manera sutil y, sobre todo, muy personal. Es aquí donde radica buena parte del atractivo de su trabajo: gracias a un mundo imaginario perfectamente controlado, que nunca se desborda ni cae en la exageración, sus cuadros generan más interrogantes que respuestas y, por tanto, buscan la complicidad de quien los observa. En este sentido, el procedimiento realista se convierte en el mejor aliado del artista a la hora de establecer un juego directo con el espectador. A partir de unos planteamientos aparentemente sencillos pero, al mismo tiempo, dotados de una gran capacidad de sugestión, Vilaró nos adentra en un mundo en el que la figura se erige en la auténtica protagonista, y cuestiona temas tan comunes como la identidad y la soledad humana. En sus trabajos más recientes, por ejemplo, representa a una sociedad de personas inacabadas que simplemente actúan con normalidad o que caminan al azar, confundiéndose con el vacío estático del paisaje. Sus personajes, carentes de rostro y, en consecuencia, incapaces de expresarse, se ven privados no sólo de una identidad, sino también de sentimientos, hecho que, paradójicamente, no resta emotividad a los cuadros sino que, por el contrario, los sumerge en una atmósfera inquietante.

Esta exposición retrospectiva pone de manifiesto que Xevi Vilaró es un pintor que investiga, que no se conforma con la simple repetición de un tema o con el uso de una sola vía para comunicarse. Desde sus anteriores cuadros, que hablaban de la interacción entre personas jugando con las desproporciones, hasta la serie de las autopsias, en que la materia muerta se convierte en la principal herramienta de expresión, se produce un importante cambio de registro. Este es uno de los principales alicientes de su trayectoria y también una de las razones por las que Vilaró se hace seguir. Un reto nada fácil pero que, de momento, está superando.

Eloi Puig

Xevi Vilaró
La Cellera de Ter, 1975.

Entre 1994 y 1996 asiste a cursos de pintura en la Escola d’Art del Pastoral.

Ha tomado parte en varios concursos de pintura, y ha obtenido el primer premio del concurso internacional de pintura joven de a Galería Artitude de París (2000) y el primer premio en el concurso de la Galería Siglo XXI de Camprodon (2002). También recibió el primer premio en el Saló de Sant Joan y el segundo premio de pintura del Cercle de Belles Arts de Lleida (2002). Además, ha sido seleccionado en la edición de 2001 del XLIII Premio Fundación Banc de Sabadell – Premio de Pintura Joven de la Sala Parés (2002). Fue seleccionada en el 11º premio de pintura López Villaseñor (2002) y también por el premio Ricard Camí – Caixa de Terrassa (en las ediciones de 2003 y de 2005). En el año 2003 recibió el primer premio de la votación popular en el concurso de pintura de la Fundación Vila Casas. En el 2004 fue seleccionado para el XLVI Concurso de Pintura Joven Sala Parés. Al año siguiente fue seleccionado para el Premio de Pintura de la Fundación Vila Casas.

En los inicios de su carrera, colaboró en varias colectivas en la provincia de Girona (1993-1996). Desde 1997 ha continuado realizando numerosas exposiciones en Girona, como la colectiva de arte joven la Selva (1998), la muestra en la Galería Botó de Roda de Torroella de Montgrí (2001) o en la Galería Giart de Girona (2003). También formó parte en la exposición colectiva Transart 3 (2001) en Girona y en Lleida.

Durante el año 1999 realizó una exposición itinerante por el centro de Francia (Saint Amant Montreal, Saint Aignant sur Cher y Ruere a Allichamps) y participó en varios salones franceses, como el de Buixères y el de Val d’Or, así como el Salón Internacional de Lousa (Portugal, 2001). En los últimos años, ha estado presente en ferias y galerías de todo el mundo, como en Beirut en colaboración con la Sala Parés (2003), en la galería Vieleers y en la Feria de Arte Internacional de Pintura Hiperrealista de Ámsterdam o en la Feria de Arte de París (2006).

Destaca también su participación en Arte Madrid (2006), en la Feria Inart de Girona (2005) o en la Feria Internacional Interart de Valencia (1999).

En el año 2000 participó en exposiciones colectivas en la Galería Esart de Barcelona y en el Castillo de Teruel. En el año 2003 participa en el Salón Artexpo de Barcelona con la Galería Giart.

También presenta su obra en la Galería 18 (Sala Parés) de Barcelona. En el año 2004 presentó su obra en la Galería Ana Vilaseco de Galicia, donde volverá en diciembre de 2006 con una exposición individual.

Su obra está expuesta de manera permanente en la Fundación Vila Casas de Torroella de Montgrí y en Can Mario de Palafrugell. En el año 2005 la Fundación Vila Casas de Torroella de Montgrí le dedicó una exposición monográfica.

Conferencia “La experiencia personal de la pintura” a cargo de Julio Vaquero.
Martes 19 de mayo a las 19.30h.

La búsqueda de la luz, la materia y el espacio centran el trabajo de Julio Vaquero (Barcelona 1958), cuya mirada se dirige hacia los elementos del conocimiento y la cultura contemporáneos.

Tras exponer en la Galería Forni de Bolonia (1991) y Kouros de Nueva York (1992) y formar parte de la exposición El Realisme a Catalunya en el Centre d’Art Santa Mónica (1999), fue invitado por el Museo de Arte Moderno de Oostende a participar en la exposición Between Earth and Heaven (2000) y por el Panorama Museum de Bad Frankenhausen en la exposición Mimesis et Inventio (2002).

El año 2003 el Museo de Montserrat le dedicó la exposición Realitats Il·luminades.

En el 2005 expuso sus dibujos en dos exposiciones en la galería Trama de Madrid y Barcelona.

Actualmente vive en Barcelona, y es asesor artístico de la Fundación Sorigué de Lleida.

www.xevivilaro.com

-----------------------------------------------------------------------------------

S’inaugura la primera retrospectiva del jove artista Xevi Vilaró (1975). La seva pintura s’ha presentat en diverses fires internacionals i a galeries d’Àmsterdam, Beirut, França, etc. El seu treball s’inscriu dins d’un nou realismo que s’apropa a l’espectador, un art quotidià però a la vegada màgic i irreal de factura lenta i acurada.

Altres activitats relacionades amb l’exposició:

Taller de pintura amb l’ artista: divendres 19 i 26 de maig (de 17 a 20h) i dissabtes 20 i 27 de maig (de 10 a 14h i de 16 a 20h.)

Visites comentades per l’artista: diumenges 21 i 28 de maig a les 12h.

Conferència: “L’experiència personal de la pintura” a càrrec de l’artista Julio Vaquero. Dimarts 16 de maig a les 19.30h.

Totes les activitats tindran lloc a la Sala d’Exposicions de la Rambla

Activitat gratuïta, prèvia inscripció obligatòria a www.ajuntament.gi/ccm

L’obra de Xevi Vilaró s’emmarca sovint dins el nou panorama realista, fet que, al meu parer, fa justícia a la seva tècnica, a la precisió del dibuix i al domini de la llum, però no explica allò que realment acaba caracteritzant les seves pintures: la representació d’una realitat pròpia que converteix la seva obra en una proposta singular. I és que en Xevi no es limita a enquadrar paisatges urbans o escenes humanes, sinó que transforma la nostra quotidianitat d’una manera subtil i, sobretot, molt personal. És aquí on trobem bona part de l’atractiu de la seva feina: gràcies a un món imaginari perfectament controlat, que mai no es desborda ni cau en l’exageració, els seus quadres generen més interrogants que respostes i, per tant, busquen la complicitat de qui les observa. En aquest sentit, el procediment realista esdevé el millor aliat de l’artista a l’hora d’establir un joc directe amb l’espectador.

Utilitzant uns plantejaments aparentment senzills però, alhora, dotats d’una gran capacitat de suggestió, Vilaró ens endinsa en un món en què la figura s’erigeix com l’autèntica protagonista i qüestiona temes tan comuns com la identitat i la solitud humana. Els seus treballs més recents, per exemple, representen una societat de persones inacabades que simplement actuen amb normalitat o que caminen a l’atzar, tot confonent-se amb la buidor estàtica del paisatge. Els seus personatges, mancats de rostre i, en conseqüència, incapaços d’expressar-se, es veuen privats no només d’una identitat, sinó també de sentiments, fet que, paradoxalment, no resta emotivitat als quadres sinó que, ans al contrari, els submergeix en una atmosfera inquietant.

Aquesta exposició retrospectiva posa de manifest que Xevi Vilaró és un pintor que investiga, que no es conforma amb la simple repetició d’un tema o amb l’ús d’una sola via per comunicar-se. Des dels seus anteriors quadres, que parlaven de la interacció entre persones jugant amb la desproporció, fins a la sèrie de les autòpsies, en què la matèria morta esdevé l’eina principal d’expressió, hi ha un important canvi de registre. Aquest és un dels principals al·licients de la seva trajectòria i també una de les raons per les quals Vilaró es fa seguir. Un repte gens fàcil, però que, de moment, està superant.

Eloi Puig

Xevi VilaróLa Cellera de Ter, 1975.

Entre el 1994 i el 1996 assisteix a cursos de pintura a l’Escola d’Art del Pasteral.

Ha participat en diversos concursos de pintura, i ha obtingut el primer premi del concurs internacional de pintura jove de la Galeria Artitude de París (2000) i el primer premi al concurs de la Galeria Siglo XXI de Camprodon (2002). També va rebre el primer premi al Saló de Sant Joan i el segon premi de pintura al Cercle de Belles Arts de Lleida (2002). A més, ha estat seleccionat en l’edició de 2001 del XLIII Premi Fundació Banc de Sabadell - Premi de Pintura Jove a la Sala Parés de Barcelona i al XLIV Premi Fundació Banc de Sabadell a la Pintura Jove a la Sala Parés (2002). Va ser seleccionat a l’onzè premi de pintura López Villaseñor (2002) i també pel premi Ricard Camí – Caixa de Terrassa (a les edicions de 2003 i de 2005). L’any 2003 va rebre el primer premi de la votació popular al concurs de pintura de la Fundació Vila Casas. El 2004 va ser seleccionat pel XLVI Concurs de Pintura Jove Sala Parés. L’any següent va ser seleccionat pel Premi de Pintura Fundació Vila Casas.

En els inicis de la seva carrera, va col·laborar en diverses col·lectives a la província de Girona (1993-1996). Des de 1997 ha continuat realitzant nombroses exposicions a les comarques gironines, com ara la col·lectiva d’art jove la Selva (1998), la mostra a la Galeria Botó de Roda de Torroella de Montgrí (2001) o a la Galeria Giart de Girona (2003). També va formar part de l’exposició col·lectiva Transart 3 (2001) a Girona i a Lleida.

Durant l’any 1999 va realitzar una exposició itinerant pel centre de França (Saint Amant Montreau, Saint Aignant sur Cher i Ruere a Allichamps) i va participar en diversos salons francesos, com ara el de Buixères i el de Val d’Or, així com el Saló Internacional de Lousa (Portugal, 2001). En els últims anys, ha estat present a fires i galeries d’arreu del món, com ara a Beirut en col·laboració amb la Sala Parés (2003), a la galeria Vieleers i a la Fira d’Art Internacional de Pintura Hiperrealista d’Amsterdam o a la Fira d’Art de París (2006).

Destaca també la seva participació a Arte Madrid (2006), a la Fira Inart de Girona (2005) o a la Fira Internacional Interart de València (1999).

L’any 2000 va participar en exposicions col·lectives a la Galeria Esart de Barcelona i al Castillo de Terol. El 2003 participa al Saló Artexpo de Barcelona amb la Galeria Giart. També presenta la seva obra a la Galeria 18 (Sala Parés) de Barcelona. L’any 2004 presenta la seva obra a la Galeria Ana Vilaseco de Galícia i hi tornarà el desembre de 2006 amb una exposició individual.

La seva obra està exposada de manera permanent a la Fundació Vila Casas de Torroella de Montgrí i a Can Mario de Palafrugell. El 2005 la Fundació Vila Casas de Torroella de Montgrí va dedicar-li una exposició monogràfica.

Conferència “L’experiència personal de la pintura” a càrrec de Julio Vaquero.
Dimarts 19 de maig a les 19.30h.

La recerca de la llum, la matèria i l’espai centren el treball de Julio Vaquero (Barcelona, 1958), la mirada del qual es dirigeix cap als elements del coneixement i la cultura contemporanis.
Després d’exposar a la Galeria Forni de Bolonya (1991) i Kouros de Nova York (1992) i formar part de l’exposició El Realisme a Catalunya al Centre d’Art Santa Mònica (1999), va ser convidat pel Museu d’Art Modern d’Oostende a participar en l’exposició Between Earth and Heaven (2000) i pel Panorama Museum de Bad Frankenhausen a l’exposició Mimesis et Inventio (2002).

L’any 2003 el Museu de Montserrat li va dedicar l’exposició Realitats Il·luminades.

L’any 2005 va exposar els seus dibuixos en dues exposicions a la Galeria Trama de Madrid i Barcelona.

Actualment viu a Barcelona, i és assessor artístic de la Fundació Sorigué de Lleida.

www.xevivilaro.com